El preu de la independència té un cost. Elevat, molt elevat per a l’Associació de Veïns el Llombo, que malgrat aplicar des de sempre una política econòmica espartana, ens ha permés fer tot un seguit de coses i, això, pagant els socis solament 6 euros a l’any en concepte de quota.
El govern municipal considera que ha millor manera de perdre una veu independent és callar-nos per sempre. No ho ha aconseguirà, tot i que la llista ja comença a ser llarga: Info TV, la revista Crònica, els informatius de l’emissora de ràdio Ritmo, o la delegació de Levante a Ontinyent. El govern popular vol que els mitjans estiguen per fer el que han de fer: alabar-los, com passa en la major part dels que queden. En el nostre cas no ho aconseguir-ha: ens anirem a casa quan vulgam, i no quan des del consistori desitgen i vulguem.
Malgrat tot l’apuntat i en el que es ratifiquem, hi ha que dir que l’Associació de Veïns el Llombo també té part de culpa de haver perdut la subvenció de l’any 2010. Se’ns va passar i no la vam presentar en el període que l’Ajuntament va posar.
Dit açò, que és cert i ho diguem el primer, cal afegir també una sèrie de coses, per donar-se compte de l’alegria municipal al haver presentat la sol·licitud fora de termini.
—Altres anys a les associacions que se’ls ha passat, després un decret d’alcaldia ha solucionat el problema. Aquest any, a més a més del Llombo, hi ha una altra associació de veïns, i dos comissions de festes. Tot fa pensar que en estar el Llombo pel mig, s’ha decidit aplicar mà dura i intransigent.
—L’argument esgrimit per la regidora d’Hisenda, d’estar en una crisi molt forta, no és sosté, tot i ser veritat. El Llombo va publicar que hi havent crisis econòmica, el més lògic era que les subvencions i ajudes als col·lectius diversos és veieren afectades. Per a nosaltres, una reducció del 30% era una cosa lògica i coherent. Estàvem —i estem— disposats a estrènyers el cinturó. La sorpresa va ser que es mantenien totes idèntiques a l’any 2009.
—A uns els telefonen, cosa que no és el nostre cas. Estem localitzables sempre, menys per al període de subvencions.
—L’Associació no té un alliberat per saber quan ix un escrit que ens interessa. La fluctuació de dates fa molt difícil encertar quan ix publicat. Així és normal que se’ns puga passar, oblidant-ho, i registrar-lo al mes d’octubre. Per posar un exemple, la Generalitat Valenciana, que convoca ajudes per la promoció i ús del valencià, la convocatòria de 2010, la va fer pública en desembre de 2009, i la de 2011, encara no ha eixit publicada.
—Segons la regidora d’Hisenda, María Abad, la convocatòria va eixir publicada a tots els mitjans de comunicació locals, entre ells els periòdics Loclar i El Periòdic d’Ontinyent. Cosa que és fals. A El Periòdic d’Ontinyent no és va publicar, com bé sap ella i podem demostrar nosaltres.
Aquesta represàlia municipal ha provocat que el Llombo, en les dos darreres reunions de la junta directiva s’haja replantejat el calendari de 2011. La primera mesura ha sigut la desaparició de la festa del 9 d’Octubre de l’agenda prevista. Enguany no podrem fer la festa dels valencians perquè així ho ha decidit l’Ajuntament. De tota manera, esperem que solament siga un any la suspensió de la mateixa. Hi ha que tenir en compte que la festa és molt deficitària, i que gràcies a la subvenció municipal era possible fer-la com passa en la major part de les festes del poble.
En quan a l’Associació de Veïns s’ha establert que pel 2011 no hi ha calendari d’activitats. De tota manera, s’ha decidit que si hi ha diners, puguen fer-se activitats, si bé s’ha de buscar el difícil l’equilibri econòmic per no quedar-se entrampats. D’aquest calendari d’activitats i d’aquestes mesures d’urgència queda fora de les mateixes la publicació dels quatre números de la revista el Llombo i l’edició del llibre anual, per al qual s’ha començat a buscar patrocinadors o col·laboradors que facen factible la cita del Llombo amb la cultura.
