Llombo 89

Mostrem la portada del número 89...

i desvetllem on està la Puríssima d'abans de 1936

Humor

Exclusiva

Una inexactitud repetida constantment no es converteix en veritat

El fet va passar fa temps. Malgrat això, en 2015, que sapiguem, al menys cinc vegades s'ha difós equivocadament la notícia. En el Llombo de primavera (que eixirà en febrer) posarem les coses clares perquè ningú d'equivoque a partir d'ara. 

Història d'Aspanya

Lliçò primera:

Aspanya té dos reis: el rei de copes i el rei de bastos. Són aquests.

De moment, no té cap rei d'espases ni tampoc d'oros

Així és manipula

Justícia

La infanta Cristina a la banqueta dels acusats

Justícia?

Igual per a tots?

Espanya comença a desconnectar-se de Catalunya

I AQUÍ

El rei no ens pot ni veure

CARLES CAPDEVILA 

• Visites indesitjables

I AQUÍ

CARLES CAPDEVILA

FELIP VI VA DIR a la presidenta del Parlament Carme Forcadell que no la podia rebre, que li expliqués per escrit això que havíem investit un nou president. La resposta em sembla unes quantes coses, que poso per escrit perquè evidentment no goso demanar-li audiència.

1. És un gest que no demostra ni cap voluntat de diàleg ni cap respecte per la legalitat, quan el seu discurs oficial és diàleg i llei.

2. És despectiu amb el Parlament i amb tots els catalans als quals aquesta institució representa.

3. És lleig perquè li fa vergonya fer-se una foto amb una presidenta elegida democràticament mentre a la família s’han fet fotos amb elefants morts i dictadors vius.

4. És una provocació, perquè convida a rebre un tracte recíproc el dia que sigui ell el visitant.

5. És partidista: se salta un protocol quan no li agrada el resultat de les eleccions, en un acte de poca elegància democràtica.

6. És desagraït amb Girona, ciutat de la qual ha sigut príncep, i amb tot el que ha fet la Fundació Príncep de Girona per la seva figura, donat que el president que li volien presentar n’era justament l’alcalde.

7. És agosarat, perquè si tens poca feina i és simbòlica, escaquejar-te’n qüestiona la justificació del lloc laboral i el cost per a l’empresa.

8. És una promoció imprudent de la desconnexió entre Catalunya i Espanya: una tàctica sorprenent.

9. És un acte d’arrogància impropi de qui el mateix dia té la germana asseguda a la banqueta d’acusats.

i 10. És una frivolitat que donarà per fer uns quants gags, per mantenir una imatge superficial de la monarquia i per confirmar que continua allunyada de la realitat.

Ja estem fent el Llombo 89

Per començar, sempre, amb bon humor

Comencen el Llombo 89. I com sempre, amb humor. La pàgina va dedicada a Gomis, de qui enguany és compleixen 225 anys del seu naixement, i és una pàgina innocent. Això sí, com a homenatge a Gomis, aquest text està en color morat. 

Luis Gonzalo Segura, extinent de l'Exèrcit i autor de les novel·les “Código rojo” (2015) i “Un paso al frente” (2014) va publicar el passat 1 de gener de 2016, al seu blog, i reproduit pel periòdic digital Público, un article en el qual torna a parlar d'un fet que sembla evident. De ser baixets i regordets tots els borbons, es van convertir en alts i prims. Com? El pare de Alfons XII té la resposta.  

Carta a Felipe VI: No se olvide de las putas, las 

comisiones, el tráfico de drogas y de armas…

Enrique Puig Moltó

"No vaya a pensar mal porque cuando he hablado de putas en ningún caso quise sugerir las aficiones de ningún antepasado suyo. Es cierto que algún que otro hijo ilegítimo han dejado por ahí, pero no me refería a ello. Tampoco piense en Isabel II, a la que tacharon de ninfómana y de haber tenido múltiples aventuras, una de ellas con el militar y aristócrata Enrique Puig Moltó (si ello fuera cierto, resultaría que su apellido debería ser Puig y no Borbón) [Enrique Puig Moltó fou el Comte de Torrefiel]. Puntualizar que Isabel II no fue ninguna ninfómana y que semejante calificativo se debe al país machista en el que vivimos, porque la realidad es que ella solo fue un Borbón más… Pero no apuntaba a ello en el titular. (...)".

Han passat les festes de Nadal. Comencem a preparar la revista el Llombo núm. 89. Aquest número portarà un reportatge que no és exclusiu del Llombo, sinó de tot Ontinyent. Una exclusiva que donarà que parlar. A la fi, una cosa que es creia d'una manera, posarem en clar i provarem com és. 

La cultura dels polítics

Els polítics els ha agafat gust per la cultura. El Partit 

Popular (s’ha sabut ara) tenia en Riba-roja un magatzem en 

el que s’acumulaven des de fa anys 375.000 llibres, la gran 

majoria amb presentació i dedicats pel polítics de dretes 

de l’època.

El important no es fer un llibre, o mil, i que arribe al 

destinatari. El important es fer el llibre. El important no és 

que el llibre que es fa, arribe al lector. Això dona igual.

Com en el cas d’Ontinyent. Que després d’haver-se fet dues

edicions del llibre del “Meló d’Or”, els socialistes no l’han 

tret. Està morint-se de rialla en un despatx o en un 

magatzem. S’ha pagat per dos vegades, però el producte 

està amagat. El important torna a ser editar un llibre. No 

que algú el veja, llitja, comente. Salvant les distancies del 

cas, en el tema cultura, és el mateix exemple. 

3a edició del llibre "Les nostres herbes"

'Les nostres herbes', un 'supervenda' de l'Associació

Les nostres herbes ha arribat a la tercera edició. És, amb bastant diferència, el llibres més venut de tots els que ha editat l'Associació de Veïns el Llombo. El vam editar l'any 2003 i se'n va fer 800 exemplars de l'obra de Paco Garrido amb il·lustracions de Vicent Tamarit. En 2013 vam fer la segona edició de 700 exemplars més. En total, venuts ja, van 1.500 llibres.

I ara, s'acaba de fer la tercera edició com a resultat de l'aparició de Les herbes mengívoles, de Casimir Romero i Paco Garrido. L'efecte arrossegament està tenint la seua influència, perquè aquests dos llibres, més l'altre de Garrido, Herbes i salut, fa que siguen molt més demanats pels lectors.

De fet, cal recordar que el llibre Herbes i salut va per la segona edició, i que Les herbes mengívoles, també va ja per la segona edició tot i haver eixit la primera aquest estiu passat. 

Llibres pel món

Els llibres de l’Associació de Veïns 

s’internacionalitzen

Un dels llibres demanats des de fora d'Espanya

2015 marcarà un abans i un després en la publicació de llibres 

al Llombo. I no ho diem perquè siguen ja mig centenar els publicats, ni perquè hagem posat en el mercat 25.000 llibres, ni tampoc perquè l’obra Les nostres herbes, de Paco Garrido i amb 

il·lustracions de Vicent Tamarit, estiga ja per la tercera edició i se’n

hagen venut 1.500 llibres.

No. El motiu és més reconfortant a nivell intern. Llibres se’n poden editar molts, bons, regulars o dolents. Però si no es venen, i es queden al magatzem, de poca cosa pot un ufanar-se. Però si els llibres es venen, i a més a més, ens els demanen de diferents llocs de l’Estat espanyol, la cosa canvia. En els darrers anys havien tingut comandes de llibres de Àlaba, Terol, Barcelona, Madrid, València, Ourense, Saragossa, més algun lloc que ara no recordem.

Però 2015 ha segut un any excel·lent. Perquè l’Associació de Veïns el Llombo s’ha internacionalitzat. Com sona. Així, els llibres Segunda y Guerra Civil, La Vall d’Albaida (1931-1939), del professor universitari Antonio Calzado; Vivencias de la guerra y de la represión, de Rafael Reig Silvaje; Quaderns de música folklòrica valenciana: Ontinyent i Bèlgida; Ontinyent en la Història: República i guerra. Els papers inèdits de la revolució, de Josep Gandia Calabuig; El Col·legi Nacional de Cecs. De Madrid a Ontinyent (1936-1939), de Joan Torró Martínez, i Valldalbaidins a Mauthausen, de Guillem Llin Llopis, han eixit des del Llombo cap a França, Portugal i Regne Unit, en aquest cas per dues vegades, per a persones interessades en saber de la nostra realitat passada.

Aquest fet, junt a la política de donació que portem, ens fa sentir doblement satisfets. Cal tindre present que el Llombo ha donat els llibres del seu catàleg a la Universitat de València, als instituts de l’Estació, Jaume I i Pou Clar d’Ontinyent, a la biblioteca d’Ontinyent i, més recentment, a la biblioteca de Fontanars dels Alforins.