Reforma laboral

La por

 

En les diferents enquestes realitzades, sobre la valoració que els ciutadans fan d’algunes institucions, en hi ha algunes que ixen mol mal parades, i entre elles es troben el sindicats. Una valoració negativa en la que a més de la mala gestió que hagen pogut fer els seus gestors, ha contribuït una campanya de desprestigi molt ben organitzada per alguns sectors polítics i empresarials, i com no, amb la col·laboració inestimable de la classe treballadora –que ja no es considerava treballadora– que ha passat olímpicament d’ells: “Els sindicats no aprofiten per a res, jo si tinc un problema vaig i me’l resolc”.

Ara ens trobem amb uns sindicats sense força, una classe treballadora contra les cordes, i uns empresaris que ho estan passant malament i altres  que aprofiten la crisi per a “sanejar” les empreses. En deu anys em perdut tots els drets. I damunt, amb la por dins del cos, donant-se situacions dramàtiques.

En el més de juliol, un empresari concret –d’ací–, va anunciar als seus treballadors que no abonaria la paga extra d’estiu, per què la cosa no anava bé. Els treballadors van acceptar la situació com una forma de capejar el temporal. En Nadal es va tornar a repetir la situació, no pagaria la paga de Nadal per què la cosa no anava be. La majoria de treballadors van pensar que això ja era un abús, i que calia fer una demanda oficial però... de vint soles van intentar reclamar per via judicial quatre treballadors. Els altres no volien problemes. Per por.

Però... pocs dies desprès, dels quatre que havien interposat la demanda, –per por– tres l’havien retirada; i pocs dies desprès –per por– la retirava també el que quedava.

Açò és un fet real. Eixa es una situació que està donant-se en moltes empreses, unes obligades per les circumstàncies i altres no. I cosa curiosa, la por ha fet que no tinga cap repercussió que obligue a l‘empresari a pagar, per què no hi ha cap reclamació –per por– per part del treballador.

Sobren comentaris, cada u que traga les seues conseqüències.