La democràcia els ve gran
 |
| Què dos ministres! |
A alguns membres del govern espanyol sembla
com si els hagueren fet una liposucció i, en compte de traure’ls el
greix que els sobra del cos, els hagueren tret el cervell sencer.
Ministres com els de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón; de l’Interior,
Jorge Fernández Díaz, i Educació, José Ignacio Wert, són qui millor
manifesten els símptomes d’haver perdut el cervell... si és que alguna
vegada n’han tingut.
Ahir mateix, escoltant la ràdio, em vaig assabentar que gràcies a la reforma de la Justícia Universal (eixa que diuen els jutges que és un nyap i que caldria anomenar Injustícia Universal) són ja 43 (sí, sí, quaranta-tres!!!) els narcotraficants que els jutges s’han vist obligats a deixar en llibertat. Aquest fet, en qualsevol país desenvolupat i amb una democràcia normal (no com la que hi ha ací), seria considerat com a profundament anormal, i el ministre promotor de la idea a hores d’ara estaria ja fora del govern perquè hauria dimitit, o bé, en cas contrari, perquè hauria sigut cessat fulminantment. Però en la democràtica Espanya, Gallardón segueix seient en el Consell de Ministres i ningú no parla de dimissió ni de cessament.
Un altre que també pot presumir de ministre –que no de cervell– és el d’Interior, Jorge Fernández Díaz. No passa dia en que no la cague. Per alguna cosa és el pitjor ministre de l’Interior de tota la democràcia, que ja té demèrit. Una de les seues últimes decisions ha sigut ordenar perseguir tots aquells que, per les xarxes socials, han despotricat contra la presidenta de la Diputació de Lleó, presumptament assassinada a mans d’una militant del seu propi partit. Així, han estat detinguts un ciutadà de Borriana, un de Cadis, un altre de Tavernes de la Valldigna i un més de Bellreguard. Després, i com qui no vol la cosa, arran de perdre el Madrid la final europea de bàsquet contra el Maccabi de Tel Aviv, va ampliar la ‘persecució’ (en aquest cas fictícia: algú en sap alguna cosa més enllà del parlar foradat del ministre?) contra els nacionalistes espanyols d’extrema dreta que havien comentat, per les xarxes socials, que als jueus se'ls ha de dur a la cambra de gas.
La ideologia del ministre té nom i cognoms. Un dictador no s’atreveix a tant. La conseqüència lògica és que Fernández Díaz és un totalitari. I un totalitari no va mai contra els seus. Per això la persecució contra l’extrema dreta s’ha quedat en fictícia. Per això, el cap de setmana passat, en la Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor, a Benirredrà, van apallissar uns xiquets pel fet d’anar-hi. Qui va ser? Els nacionalistes espanyols d’extrema dreta. La policia no hi va actuar i va mirar cap a un altre costat. Com és evident, el ministre calla. I aquesta setmana, en el mitin del PP a l’Àgora del nefast Calatrava, Alfonso Rus va parlar de votar al PP, perquè si no ens pegarà una pallissa. Decididament, a aquesta gent del PP la democràcia els ve gran.
Ahir mateix, escoltant la ràdio, em vaig assabentar que gràcies a la reforma de la Justícia Universal (eixa que diuen els jutges que és un nyap i que caldria anomenar Injustícia Universal) són ja 43 (sí, sí, quaranta-tres!!!) els narcotraficants que els jutges s’han vist obligats a deixar en llibertat. Aquest fet, en qualsevol país desenvolupat i amb una democràcia normal (no com la que hi ha ací), seria considerat com a profundament anormal, i el ministre promotor de la idea a hores d’ara estaria ja fora del govern perquè hauria dimitit, o bé, en cas contrari, perquè hauria sigut cessat fulminantment. Però en la democràtica Espanya, Gallardón segueix seient en el Consell de Ministres i ningú no parla de dimissió ni de cessament.
Un altre que també pot presumir de ministre –que no de cervell– és el d’Interior, Jorge Fernández Díaz. No passa dia en que no la cague. Per alguna cosa és el pitjor ministre de l’Interior de tota la democràcia, que ja té demèrit. Una de les seues últimes decisions ha sigut ordenar perseguir tots aquells que, per les xarxes socials, han despotricat contra la presidenta de la Diputació de Lleó, presumptament assassinada a mans d’una militant del seu propi partit. Així, han estat detinguts un ciutadà de Borriana, un de Cadis, un altre de Tavernes de la Valldigna i un més de Bellreguard. Després, i com qui no vol la cosa, arran de perdre el Madrid la final europea de bàsquet contra el Maccabi de Tel Aviv, va ampliar la ‘persecució’ (en aquest cas fictícia: algú en sap alguna cosa més enllà del parlar foradat del ministre?) contra els nacionalistes espanyols d’extrema dreta que havien comentat, per les xarxes socials, que als jueus se'ls ha de dur a la cambra de gas.
La ideologia del ministre té nom i cognoms. Un dictador no s’atreveix a tant. La conseqüència lògica és que Fernández Díaz és un totalitari. I un totalitari no va mai contra els seus. Per això la persecució contra l’extrema dreta s’ha quedat en fictícia. Per això, el cap de setmana passat, en la Trobada d’Escoles en Valencià de la Safor, a Benirredrà, van apallissar uns xiquets pel fet d’anar-hi. Qui va ser? Els nacionalistes espanyols d’extrema dreta. La policia no hi va actuar i va mirar cap a un altre costat. Com és evident, el ministre calla. I aquesta setmana, en el mitin del PP a l’Àgora del nefast Calatrava, Alfonso Rus va parlar de votar al PP, perquè si no ens pegarà una pallissa. Decididament, a aquesta gent del PP la democràcia els ve gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada