diumenge, 21 de febrer de 2021

Es busquen els familiars


Desde la Asociación de Familiares de las Víctimas del Franquismo de la Fosa 63 del Cementerio de Paterna, estamos tratando de localizar a familiares de los siguientes represaliados el 25 de noviembre de 1939:

(Agradecemos la máxima difusión)
JOSE APARICIO PEREZ (Ademuz)
ELISEO VIDAL GALLEGO (L´Alcudia De Crespins)
FRANCISCO APARICIO ALMIÑANA (L´Alcudia De Crespins)
JERÓNIMO BENEYTO MONERRIS (Bocairent)
PASCUAL CANTÓ UREÑA (Bocairent)
ENRIQUE DOMENECH BENEYTO (Bocairent)
PEDRO ZANÓN GARCÍA (Bugarra)
MANUEL ASUNCION VIDAL (Casinos)
FÉLIX NACHER BALLESTER (Massanassa)
FRANCISCO CORZO FERNÁNDEZ (Mislata)
ANTONIO FERRERO MARTÍ (Ontinyent)
VICENTE FERRI MOYA (Ontinyent)
ENRIQUE FRANCÉS SOLER (Ontinyent)
JOSÉ REIG TORMO (Ontinyent)
CARLOS GONZALEZ MORALES (Ontinyent)
MANUEL MOLINA CONEJERO (Valencia)
ISIDRO UBIEDO PÍO (Valencia)
SIMÓN CARNICERO MAZA (Valencia)
EMILIO COSTA SAPERAS (Valencia)
ANGEL CORTINA GIMÉNEZ (Valencia)
FRANCISCO SANZ CALVO (Valencia)
LUIS CORBERA MARTINEZ (Valencia)
FRANCISCO CHIRIVELLA CIFRE (Valencia)
FRANCISCO SAPORTA FLORES (Valencia)
DELFÍN JOANES BLASCOS (Valencia)
AURELIO JULIAN HERRAIZ (Vilar del Arzobispo)
*Puedes contactar con nosotros a través del correo eléctronico:
familiars63.paterna@gmail.com

dimarts, 16 de febrer de 2021

 el Llombo, la revista degana d'Ontinyent, amb 31 anys d'història, va pel número 111, sense plegar-se mai a les exigències de ningú i mantenint en tot moment l'ànima lliure, perquè no som de cap partit polític, ni ens venem per diners












dilluns, 15 de febrer de 2021

 el Llombo 111

El número 111 de la nostra revista està ja al forn. Ací van algunes pàgines del que serà l'exemplar
















diumenge, 14 de febrer de 2021

 César Orquín, la petjada d'un home excepcional

César Orquín en una foto d'estudi

Hui, 14 de febrer, fa 33 anys que va morir César Orquín Serra. Orquín, valencià, anarquista, va ser uns dels republicans que van perdre la guerra (in)civil. Parlava francés i alemany. Se’n va anar exiliat a França on va estar en els camps de concentració que el govern francés va habilitar per donar cabuda al mig milió d’espanyols que van fugir de la repressió franquista.

Va integrar la CTE 114, va ser fet presoner pels alemanys i fou deportat al camp de concentració de Mauthausen. Lluny d’acoquinar-se en un lloc tant terriblement inhòspit, va començar a maniobrar per aconseguir eixir en un kommando [subcamp, sucursal] exterior, únicament format per republicans espanyols.

Així, a més de sobreviure ell, va salvar entre 300 i 400 republicans d’una mort segura després d’estar quatre anys i mig en l’infern del camp de concentració. Ell sol, sense l’ajuda de ningú. Sempre va actuar per lliure. No debades, els fills dels deportats que van estar amb ell, recorden com els seus pares es referien a César Orquín com l’home més intel·ligent que mai havien conegut.

Aconseguida l’alliberació de Mauthausen el 5 de maig de 1945, a les dues setmanes estava treballant com a cap de vendes en una empresa austríaca, al mig any s’havia casat amb una jove austríaca i a l’any eren pares d’una xiqueta. En 1946 va fundar l’Organització Republicana d’Espanyols d’Àustria (OREA).

En 1950, va emigrar junt la seua família amb passaport diplomàtic de la República Argentina al continent americà. Es van establir en un primer moment a Buenos Aires i, al cap d’un any, a Mendoza, on va desenvolupar una exitosa carrera com a docent, empresari i activista cultural. Mai va renunciar als seus ideals anarquistes i republicans. Mai va renunciar a ser valencià. Sempre va ser una ànima lliure. Mai va tornar a l’Estat espanyol. 

Carnet de corresponsal de la revista madrilenya "Ritmo"

Recent fundada l'OREA, acte de celebració de l'alliberament de Mauthausen al mateix camp

Cementari a Mendoza on es troba soterrat César Orquín i la seua esposa Luisa

César, amb la seua filla Luisa Ana, "Mausi", en la localitat austríaca de Vöcklabruck en 1947

El kommando de Ternberg, un es van passar des de maig de 1942 a setembre de 1944

La "famosa" costera d'arribada a Mauthausen

En el kommando de Vöcklabruck César va començar a escriure la pàgina més gloriosa de la deportació republicana

César, darrere a la dreta, en un programa musical de ràdio que feia per a xiquets i xiquetes 

César Orquín durant la guerra (in)civil com a comissari de la Brigada Internacional XV, l'Abraham Lincoln




Targeta de deportat de Mauthausen feta a l'entrar en el camp de Mauthausen


dissabte, 6 de febrer de 2021

 César Orquín es fa present

César Orquín presidint una tenida a finals dels anys seixanta del segle XX

La publicació del llibre César Orquín Serra. El anarquista que salvó a 300 españoles en Mauthausen, de Guillem Llin Llopis i Carles Senso Vila pretenia dos coses. D’una banda, fer justícia al valencià davant la gran mentida que es va muntar i que va fer que el protagonista desapareguera establint-se a l’altra punta del món (en Mendoza, República Argentina) cansat d’haver fet una gesta enorme en el camp de concentració i ser maltractat i amenaçat de mort; per altre costat, fer visible el seu nom a tots els indrets.

El llibre, que es va publicar en autoedició en Amazon per arribar a l’Argentina, ha aconseguit el seu objectiu amb creixences. César Orquín va ser maçó entre moltes altres coses i va formar part de diferents lògies. Doncs bé, la lògia Agustín Alvárez, amb seu a Mendoza, qui ostenta actualment la número 1 de l’actual Gran Oriente Federal de la República Argentina, ha establert a partir del seu 80 aniversari, la distinció “Paz Masónica–César Orquín Serra”. A la distinció està oberta a les persones físiques o institucions.

La lògia Agustín Alvárez es va constituir el 28 d’octubre de 1941, quan César Orquín es trobava en el kommando Vöcklabruck, en el camp de concentració de Mauthausen i havia ja planificat la forma de salvar la major quantitat de republicans que li fora possible. El proper octubre celebrarà el seu 80é aniversari i, a hores d’ara, gaudeix d’una salut excel·lent, després d’haver “sobrevivido a gobiernos militares, fanatismos religiosos e incluso hasta vecinos molestos con la existencia de los librepensadores”, es diu en el comunicat de creació de la distinció. César Orquín va morir a Mendoza fa ja 33 anys, el 14 de febrer de 1988.

Entre els motius per a la creació del guardó, la lògia destaca que volen “recordar al muy querido Hermano César Orquín Serra, hoy internacionalmente reconocido como el «español que salvó del holocausto nazi a más de 300 compatriotas» dedicando el resto de su vida profana y masónica a la lucha por la paz y el entendimiento entre los hombres”.

Cal fer referència que entre els membres de la lògia maçònica Agustín Álvarez hi ha alguns noms de primeríssim nivell de la societat mendocina. En l’escrit on s’informa de la constitució del premi figura, entre altres il·lustracions, la portada del llibre César Orquín Serra.