Madrid
ens margina, veritat senyor Fabra?
No es la primera vegada que
toquem el tema de l’enfrontament dels empresaris i la Generalitat; una cosa que
en principi sembla una bona senyal per a els valencians, ja que són les
mateixes agrupacions empresarials que fins no fa massa temps, anaven de “palmeros”
en les fantàstiques polítiques que aplicaven els respectius governs de la
Generalitat (del PP).
Però clar, aquells temps de “vi i
roses”, en que la mamella no s’acabava mai –i no cal oblidar-ho– els empresaris
aplaudien, han donat pas a un temps difícil en que des de alguns sectors
acadèmics es dubta de la viabilitat de la Generalitat Valenciana.
Enrere han quedat els temps en
que Camps i Fabra clamaven contra Zapatero, que ens tenia marginats. Ara,
pobret –Fabra– va a Madrid, i Montoro li diu que de millorar el finançament,
res de res, que ja te prou en que Madrid li pague les factures que no paren
d’eixir pels calaixos, a base de préstecs del PPP i del FLA del que
evidentment, cal pagar interessos.
Però na acaba ai el calvari de
Fabra. Va i en unes declaracions públiques, possiblement per agafar un poc de
protagonisme, poc més o menys va afirmar que la Comunitat Valenciana es
convertiria en el mur que pararia als nacionalistes catalans. Una declaracions
que possiblement van despertar l’admiració del PP castellà.
I clar, quant va arribar a
Valencia els empresaris li van cantar les quaranta. Li van dir que es deixara
la bandera del “anticalanisme”, i que es centrara més en defensar els interessos
dels valencians a Madrid, ja que les millors relacions comercials que te
Valencia –intercanvis comercials– són, ai senyor!, amb els catalans. Que per
cert, és on han anat a parar les institucions finançeres valencianes, i és on
tenen que anar –els empresaris– a demanar diners.
I per si no hi
havia prou, va Brussel·les, i ens acusa de falsejar els comptes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada