Què putada, Maria!
Redacció
El matrimoni format pel propietari i rentista Francisco
Nadal Úbeda (Ontinyent, 1820) i Carmen Insa Sanchis (Ontinyent, 1827) van tenir
únicament un fill: José, qui va vindre al món en 1849 i va estudiar la carrera
d’advocat. Vivien al carrer Major [actual carrer de Maians], número 22. En
altra dependència del mateix edifici vivia el germà de Francisco, Rafael Nadal
Úbeda (Ontinyent, 16.09.1808-04.05.1882), qui era trinitari agregat a la
parròquia de Sant Carles. Eren una de les famílies més benestants del poble.
José es va casar amb Isabel Guerrero Díaz (Estepona, 1849),
matrimoni que li va permetre pujar diversos graus en l’escalafó de les famílies
adinerades ontinyentines. Vivien –sempre van viure– al número 18 del carrer
Arquebisbe Segrià que, posteriorment, en les primeres dècades del segle passat,
va passar a ser el número 20. Els seus descendents es coneixen popularment com les Senyoretes de Nadal.
Isabel i José van tindre set fills, tots ells nascut a
Ontinyent, dels quals solament en sobreviurien tres: Pepito (1879. Va morir el
01.10.1887); Antonio (1882. Va morir el 29.03.1886); Maria (1884. Va morir als
dies de nàixer, el 02.11.1884); Rafael (1886. Va morir el 15.11.1887); José (?), Carmen (1889) i Maria Catalina (1890). La
mare va morir a Ontinyent el 23 de març de 1905, i just un any després moriria
el pare, el 2 de març de 1906. Cap dels tres fills que van arribar a l’edat
adulta va tindre posteriorment descendència.
La mare Isabel tenia almenys una germana, Antonia
(Estepona, 1848), qui segons certes fons es va casar amb Cristóbal Navarro.
De
la unió, no van tindre cap fill. Però altres informacions diuen que no estaven
casats, malgrat que els nebots eren els mateixos. Al cementeri d’Ontinyent està
soterrada Antonia, però no així Cristòbal. Antonia va morir el 9 d’abril de
1928. I la dona vivia a Ontinyent i segons les informacions estretes d’internet,
Cristóbal li va sobreviure bastants anys, morint en la dècada dels quaranta del
segle XX. Vol dir que s’ha havien separat? No ho sabem.
Dos anys abans de morir, el 30 de setembre de 1926,
Antonia fa testament al poble davant el notari Juan Gil Quintá. En el mateix
estipula que Maria Catalina Nadal serà la hereva universal de la seua fortuna.
Cal dir que els seus germans José i Carmen eren els legataris del patrimoni de
Cristóbal Navarro. La intenció d’Antonia, és que en el cas que no hi haja cap
hereu, es forme una fundació per poder estudiar les dones pobres. Així està
reflectit en la clàusula desena del seu testament: “Convençuda la testadora
que, per manca d’estudis, no ha pogut complir en aquest món la missió que Déu
li confiés, per no tenir en el seu temps la dona dret a cursar una carrera, la
qual cosa ha estat el major dolor de la seua vida, vol, ara que s’ha reconegut
aquell dret, que no pateixi una altra dona el mateix, per la qual cosa
estableix a Estepona una Fundació per costejar els estudis de dones pobres de
dit poble, donant preferència a les carreres de Lleis i Filosofia i Lletres.
Al capdavant d’aquesta Fundació estaran amb el caràcter
d’administradors l'alcalde del poble, el jutge de primera instància, la mestra
nacional més antiga si està en ple ús dels seus drets civils i una altra
senyora en qui es done aquesta circumstància designada per aquesta mestra.
Si aquesta mestra no estigués en ple ús dels seus drets
civils, el seu lloc l'ocuparà una senyora a qui concorri aquesta circumstància
per la citada mestra. Aquests administradors, reunits en Junta, tindran totes
les facultats que les lleis els concedeixin i personalitat jurídica prou per a
l'exercici de totes les accions.
La Fundació portarà el nom de la testadora i la Junta la presidirà
l’alcalde.”
Carmen Nadal Guerrero mor a Ontinyent el 21 d’agost de
1959, el germà José, mor, també a Ontinyent, el 26 d’abril de 1969.
Finalment,
Maria Catalina, l’última de les
Senyoretes de Nadal fa el traspàs el 23 de març de 1978. Com a anat quedant-se
sola, la seua fortuna és immensa. Al seu testament, consta de tres parts. Una,
a la Fundació Guerrero, que són els béns procedents que li va llegar en el seu dia sa tia Antonia
Guerrero. Altra, a la Fundació Nadal, que eren els béns heretats del seu germà
José Nadal on hi havia el 50% del llegat de Cristóbal Navarro. I una tercera
part que eren els béns de Carmen (amb l’altre 50% del llegat de Cristóbal
Navarro) i Maria Nadal. Aquesta tercera part, a la seua vegada, es divideix el
15% al Seminari Metropolità de València; parròquia de Los Remedios d’Estepona,
el 30%; Obres Missionals Pontifícies, 15%; Càrites Ontinyent, 10%; ermita Santa
Anna (en realitat Casa d’Exercicis), 10% i parròquia Santa Maria d’Ontinyent,
20%. Eixa era la voluntat de Maria Catalina Nadal Guerrero, però no sabia que
pel mig es posaria l’Església. La realitat d’Ontinyent la saben ja. S’ha dit
moltes vegades. Els diners se’n han anat. A València. A l’arquebisbat. El
rector que hi havia, d’infaust record, Fernando Cremades Costa, va ser
traslladat de poble, i el rector actual de Santa Maria, Juan Melchor Seguí
Sarrió no sembla gens reivindicatiu, més bé el contrari. Una de les poquíssimes
inversions que s’han fet amb diners de l’herència Nadal, el ‘Proyecto Hombre’,
han anat a construir-lo en terme d’Albaida (d’on és ell). Com si en els 125,43
quilòmetres quadrats que té el d’Ontinyent (un dels més grans de tota València)
no hi haguera lloc. O, si es prefereix, en les 150.938 fanecades que té el
terme municipal.
La ciutadania ontinyentina és així. Tot el que no siga
festes de moros-i-cristians, bous, festes-de-la-puríssima, i més festes
diverses, no importa.
Però no és cosa solament d’Ontinyent. L’Església ‘actua’
així. A Estepona (Màlaga) passa tres quarts del mateix: la major part dels
diners han sigut ‘desviats’ al compte del bisbat malagueny, mentre el susdit
bisbat s’ompli la boca dient que “respecta i seguirà complint, amb fidelitat,
la voluntat de la testadora”. Mentrestant, la universitat d’Estepona segueix
esperant. Ha fet ara 40 anys de la mort de Maria Nadal.
Hola, tengo que hacer una matización. Antonia Guerrero Díaz, permaneció soltera toda su vida al igual que Cristóbal Navarro Díaz. Ambos solteros eran primos pero no tuvieron relación matrimonial alguna.
ResponEliminaSaludos cordiales.
Hola, tengo que hacer una matización. Antonia Guerrero Díaz, permaneció soltera toda su vida al igual que Cristóbal Navarro Díaz. Ambos solteros eran primos pero no tuvieron relación matrimonial alguna.
ResponEliminaSaludos cordiales.