Desmemòria

Epidèmia d’amnèsia

S’ha declarat una epidèmia d’amnèsia en Espanya, que ha atacat principalment a polítics, gent adscrita a partits, empresaris i militars. Això es desprèn de la pèrdua de memòria que pateixen alguns alts mandataris.

Si es fixem un poc en els comportaments podem comprovar la seua varietat.

Uns no coneixien al que havia segut tresorer. Altres no sabien res d’ERES.

Un d’ells, polític, que ara està empresonat, anava per totes les tertúlies donant lliçons de moralitat i de la seua integritat, quant ell era directament un corrupte.

Ex ministres i directius de caixes d’estalvi, desconeixien el que eren diners negres i les seues obligacions tributàries.

I per si no teníem prou, les imatges d’un judici militar, han mostrat la desmemòria d’alguns oficials d’alta graduació de l’exèrcit.  Uns oficials, que pertanyien a una de les institucions més valorades d’Espanya , i de la que ells han demostrat que sons uns COVARTS. Que vergonya.

I mentre tant, els principals líders polítics, es fan els sords.

Crida fallera

El caloret de Rita

Per a els valenciano parlants, està més que demostrat que la senyora Rita Barberà, va fer el ridícul més gran en l’acte de la Crida fallera. I va fer el ridícul, per què, a banda de que “anímicament” no es trobara be, va voler dir en una llengua que desprècia (el Valencià), unes paraules a les que no estava acostumada, ja que el seu vocabulari no va més enllà de: faller, bunyol, falla, i “senyor pirotècnic pot començar la mascletà”. Un vocabulari que li ha servit per a posar-se en la butxaca a tot el món faller.

Però este ridícul no és fruït de la casualitat, és la constatació de un fet, almenys preocupant, i es què la llengua (el Valencià) sembla que no més li ha servit al PP, com una forma de recaptar vots. No l’han utilitzat ni Zaplana, ni Olivas, ni Fabra, ni menys encara Rita Barberà. No és que no l’han utilitzat, és que l’han ignorat, quant no l’han atacat. Devien de dependre del rei Felip VI que el dia 27 de febrer,  va parlar en Valencià quan va ser condecorat per Alberto Fabra (en Castellà) amb l’alta distinció de la Generalitat i la Gran Creu de la Ordre de Jaume I. I ara va, i en lloc d’utilitzar la principal senya de identitat dels valencians, que és el Valencià, es dediquen a perdre el temps aprovant Lleis en defensa de les senyes d’identitat com els bous, la paella i un grapat de coses més. És per a PLORAR!

Malauradament, este comportament dels dirigents del PP amb el idioma, sembla que és recolzat per la majoria de gent del Cap i Casal (los auténticos valencianos); i com a mostra , vegen com valorava un lector de Las Provincias en la seua secció EL CABINISTA, el ridícul de la senyora Rita.      

EL CABINISTA

El caloret. Están dando mucho bombo al caloret de Rita. A mi lo que me molesta como valenciano es escuchar “sota, nosaltres, païs, avuí...”. Todo eso si que me molesta. A mi, que un valenciano suelte “espardenyaes” no me molesta, porque no es intencionado, como estos que quieren implantar un idioma que no es nuestro.

Paco Muñoz 'rebenta' el Llombo

El cantautor Paco Muñoz deixa xicotet el local del Llombo

Diumenge 28 de desembre de 2014. 20:30 hores.

El local Cívic i Social el Llombo, on ha tingut lloc la presentació de Paco Muñoz el i el seu nou treball ‘Amic poetes’ s’ha quedat xicotet per rebre tota la gent que ha acudit a delectar-se amb el músic. Més de 150 persones s’han donat cita en una vesprada que no convidava precisament a eixir de casa.

Rafael Gandia, president de l’entitat ha sigut que ha obert l’acte, agraint als presents la seua assistència i parlant de Paco Muñoz com d’un valencià que exerceix de valencià.

Seguidament, Muñoz, ha parlat contant com ha segut el procés del treball que es presentava, ha contat anècdotes i ha intercalat les cançons que formen part del CD. Un públic fidel i entusiasmat ha seguit la intervenció de Paco Muñoz amb molta expectació. Cal fer esment al considerable número de xiquets que hi havia, i és que no es pot oblidar la faceta de cantautor per a infant desenvolupada per Muñoz.

L’acte ha conclòs amb un vi d’honor. 

Torna Paco Muñoz

Reapareix Paco Muñoz i ho fa al Llombo

El cantautor Paco Muñoz presentarà el nou disc 'Amics poetes' en el local Social i Cívic el Llombo el proper diumenge 28 de desembre de 2014. Serà a les 6 de la vesprada, la qual cosa suposarà el retrobament del conegut cantant amb el seu públic. L'entrada és gratuïta i en acabar hi haurà un vi d'honor. 

Presentació

Xe, una presentació excel·lent!!!

Si amics, la presentació del llibre 'Cançons populars valencianes' va ser excel·lent. Excel·lent l'afluència de públic, excel·lent la presentació que va còrrer a càrrec del músic Miquel Àngel Múrcia Cambra, excel·lent l'audició dels alumnes del Conservatori. 

Cançons populars valencianes

PRESENTACIÓ
DIVENDRES 7 DE NOVEMBRE
A LES 20:00 HORES
LOCAL SOCIAL EL LLOMBO (JAUME I, 7-BAIX)

Divendres, 7 de novembre de 2014, a les 20:00 hores

El Llombo edita ‘Cançons populars valencianes’

 

En 1950, la Diputació de València està presidida per Francisco Cerdà Reig (Ontinyent, 1897-València, 1958), quan la Institució Alfons el Magnànim posa en marxa un projecte que pretenia recollir les cançons populars d’arreu el País Valencià. La idea era editar un llibre al trimestre, i amb els quatre a l’any, fer un volum, però solament en van eixir publicats sis. El primer número estava dedicat als municipis d’Ontinyent i Bèlgida i a hores d’ara es introbable. 

L’Associació de Veïns el Llombo, dins la seua tasca de recuperació del patrimoni cultural, ha publicat el llibre d’acord a com va ser originàriament editat. Solament hi ha dues pàgines en que s’explica els avatars de la història. 

La presentació del llibre Cançons populars valencianes. Ontinyent i Bèlgida, tindrà lloc el proper dia 7 de novembre de 2014, a les 20:00 hores, al local social el Llombo (carrer Jaume I, 7-baix). L’acte correrà a càrrec de Miquel Àngel Múrcia i Cambra, músic, professor de Composició i llicenciat en Història Contemporània. Així mateix hi haurà una audició de temes populars del llibre a càrrec d’alumnes del Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis. La duració prevista és de 40 minuts. La presentació acabarà amb un vi d’honor.  

El format del llibre és 21 x 15 centímetres, té 80 pàgines i el preu és de huit euros.

Bienvenido

FABRA VE A ONTINYENT

La notícia es  feia publica el dissabte en el diari Levante. Alberto Fabra, vindrà a presidir l’acte de celebració dels 130 anys de la Caixa Ontinyent.

No sé com li haurà sentat la notícia de vindre a Ontinyent al senyor president. Segurament des de ixe dia, no haurà pogut dormir, ja que el senyor Fabra, sempre que ha vingut a Ontinyent ho ha fet “amagant-se” i molt resguardat per la seua policia autonòmica. Una mostra palpable de que no coneix Ontinyent i la seua gent, de per sí, pacífica.

Una altra cosa és que vostè no tinga la consciència tranquil·la per la forma com la Generalitat que vostè presideix ens ha tractat. Un tracte com per a sentir-se orgullosos de ser valencians i del govern que tenim.

Vostè sap que tenim motius per fer-li, no una manifestació, sinó quaranta. Per les obres i equipament de l’Echegaray; per les mentires del nou hospital,de les que deuria caure’ls la cara de vergonya, i de la que perviu un lletrero de cinquanta mil euros; de la supressió de la partida de la rotonda de l’avinguda del Comte de Torrefiel, que segons el senyor Filiberto, el senyor Vila, i per si faltava algú, el senyor Domine, ja deuria estar finalitzada; de la creació del Consorci de residus, que per art de bili birloque, tindrà la virtut de pujar-nos el rebut de fem als usuaris per beneficiar als amiguets; podríem seguir, però per finalitzar, vull recordar-li les estranyes maniobres, que segons la Plataforma del tren, no te altra finalitat que carregar-se la línea Xàtiva-Alcoi. Això si, vostè podrà anar en tren AVE de Castelló a Alacant.

Senyor Fabra, tenim motius més que suficients per dir-li que... no vinga. Però una vegada la cosa està feta, ens agradaria que la rebuda fora apoteòsica, com en els anys cinquanta, en la plaça de la Concepció, en banda de música desfilant darrere de les autoritats cap al centre de cultura, cantant la cançó de “Bienvenido mister Marshal”. Evidentment, cantada en castellà, per a que el senyor Fabra l’entenga: "Le recibimos, Alberto Fabra con alegría...”.