Tots iguals

Tots som iguals?

De tant de repetir-ho, al final s’ho creurem que tots som iguals davant la Llei.

Vostè creu que a Bárcenas o a Urdangarin els empresonaran?

Escracher

 

Escracher

 

Els mitjans de comunicació ens sorprenen cada dia en noves expressions que prou sovint, no sabem el que volen dir. La que més està sonant últimament és la paraula: Escracher.

Una paraula d’origen argentí, que és utilitzada per a denominar –i demonitzar– a tots aquells que, afectats pels desnonament (desahucios), es dediquen a perseguir i segons alguns a “acossar” als polítics. Un tema del que ja parlàvem la setmana passada, en referència  a la denuncia que havia posat contra d’ells, el diputat Estaban González Pons; i que havia segut recolzat en la seua decisió per tots els grups polítics, i fins i tot per nosaltres.

Ara bé, des de aquell dia, sembla que s’ha destapat una “caça de bruixes” contra la Plataforma anti Desahucios, ja que per comportaments més o menys criticables d’alguns dels seus membres –o no membres–, des de alguns mitjans de comunicació i les instàncies oficials com la delegada del Govern Cristina Cifuentes o el Ministre del Interior, una els acusa de “filoetarras o kaleborrocas”, en referència a la ETA, i l’altre recolza públicament les expressions de la primera; i es dicten normes per a que els “escrachers” siguen identificats per la policia. Això és eficiència!

Sembla que els polítics han perdut el nord, per què, en la que està “caiguent”, de paro, retirada d’ajudes, estafes bancàries, ERES, tirant al carrer als inquilins que no poden pagar, etc., sense que els polítics reaccionen, i per un altre costat, donant cabaçades de diners als bancs, comparar als manifestants que ho han perdut tot, amb els que pegaven tirs en el País Basc, sembla un poc fort. La mateixa Constitució que recolza els drets dels polítics, es la que reconeix el dret al treball i a una vivenda digna.

No està lluny el dia, en que un ciutadà puga ser detingut per manifestar-se en la via pública, mentre “corruptes” o bandes d’atracadors amb un grapat de robatoris a les seues esquenes es passegen pel carrer, desprès d’haver-los pillat “infragantis” en espera de judici. Tot arribarà.

I mentre tant, seguim preguntant-nos: No és conscient la classe política de que la societat, farta d’injustícies, pot esclatar?

Papa Francesc

El dimecres 13 de març, tan prompte les campanes de Santa Maria, anunciaven que ja teníem Papa, i abans de saber qui era vostè, li demanàvem que encapçalar un moviment de regeneració de la societat, i li recordàvem aquell missatge de Jesucrist “de l’ull de l’agulla, el camell i els rics”.

Santitat, quan encara no han passat cent dies del seu nomenament com a Papa, que és el temps que s’hi usa en política per valorar la gestió del nou vingut, tenim que dir que les “vibracions” que vostè transmet són positives. De moment es veu més humil i proper al ciutadà de a peu, cosa que ens alegra.

I això de dir que “descapitalitzar les empreses i endur-se els diners fora” és pecat també és un bon símptoma per a començar.

Visita al Filaner

Visita al Filaner

L’Associació de Veïns el Llombo, ha organitzat una visita a la Fundació “El Filaner” de Boro  Mollá.

La visita serà el proper diumenge dia 7 d’abril a les 11 del matí. 

Tenim previst eixir des de la seu de l’Associació, a les deu i mitja, anant a peu cap a la Font de la Llúcia i la font del Raboser, amb la finalitat d’arribar al Filaner a les 11 hores. Qui no vulga anar a peu, que acudeix-ca directament al Filaner a les 11 hores.

La visita a les instal·lacions, te un preu de 2 euros per persona –sempre que es superen les 20 persones– que es pagaran a l’entrada a les instal·lacions.

Vine i acompanya-nos!

Avís.- Per a el proper mes de maig, estem organitzant una visita a les Fonts del Vinalopó. Ja informarem més detalladament, i si estàs interessat, posat en contacte amb nosaltres.  

Un nou llibre d'Ontinyent

El Llombo edita un nou llibre

“Estudio del desarrollo industrial de Ontinyent a través de lo que va de siglo”, de Jaime Miquel i Antonio Torró serà publicat aquest mes d’abril

Per al 23 d’abril, dia del Llibre, l’Associació de Veïns el Llombo torna a aparéixer en el panorama cultural i literari. Aquesta vegada editem la conferència Estudio del desarrollo industrial de Ontinyent a través de lo que va de siglo que, en octubre de 1934, van impartir a València, Jaime Miquel Lluch i Antonio Torró Sansalvador. A més a més, l’obra s’acompanya d’un estudi introductori, fet per l’historiador Antonio Calzado Aldaria, un reconegut especialista en el segle xx, i per més de 40 fotografies, algunes d’elles inèdites.

Miquel i Torró van fer la conferència a la seu del Centre d’Estudis Econòmics Valencians, que en 1929 van posar en marxa Ignacio Villalonga i Carlos Sarthou. Precisament fou Villalonga qui va presentar als dos conferenciants. L’estudi és un text, que amb el temps, s’ha convertit en un calidoscopi ideal per saber com era aquell Ontinyent, republicà a nivell oficial, però molt conservador i catòlic en l’aspecte social i anímic, a dos anys escassos de l’esclat de la guerra incivil.  

Jaime Miquel va cursar els estudis de Ciències Químiques, Farmàcia i Dret. Fou director del col·legi la Concepció durant la República i alcalde d’Ontinyent entre els anys 1949 i 1958, triat pel governador civil per a calmar els ànims entre els partidaris de Mompó i de Simó, en la divisió franquista local que es va produir a les acaballes de la dècada dels 40 del segle passat. Conclosa l’etapa en què va ser alcalde, Miquel se’n va anar a Dénia a regentar la farmàcia que tenia en aquesta població de la Marina.

Torró, per la seua banda, era frare de l’orde de Sant Francesc d’Assís. Germà de Joaquín Torró, un dels industrials més forts d’Ontinyent en les primeres dècades del segle xx. Sacerdot en 1913, estudià Filosofia a Roma i es va doctorar en Filosofia i Lletres a Madrid. Va morir assassinat durant la guerra incivil en la matança del Cercle Industrial d’Alcoi en març de 1937.

La conferència es complementa amb un estudi introductori (La utopia tecnocràtica. Una visió de l’Ontinyent dels anys 30 des del catolicisme social i la modernitat) d’Antonio Calzado, doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor de Geografia i Història a la mateixa universitat. Calzado va localitzar l’escrit a l’arxiu de l’Institut Valencià d’Economia.

El llibre, que és una bona ocasió per seguir sabent d’Ontinyent, té 110 pàgines i el preu de venda al públic és de 8 euros.