Es busquen els familiars
diumenge, 21 de febrer del 2021
dimarts, 16 de febrer del 2021
dilluns, 15 de febrer del 2021
diumenge, 14 de febrer del 2021
César Orquín, la petjada d'un home excepcional
César Orquín en una foto d'estudi |
Hui, 14 de febrer, fa 33 anys que
va morir César Orquín Serra. Orquín, valencià, anarquista, va ser uns dels
republicans que van perdre la guerra (in)civil. Parlava francés i alemany. Se’n
va anar exiliat a França on va estar en els camps de concentració que el govern
francés va habilitar per donar cabuda al mig milió d’espanyols que van fugir de
la repressió franquista.
Va integrar la CTE 114, va ser fet
presoner pels alemanys i fou deportat al camp de concentració de Mauthausen.
Lluny d’acoquinar-se en un lloc tant terriblement inhòspit, va començar a
maniobrar per aconseguir eixir en un kommando [subcamp, sucursal] exterior,
únicament format per republicans espanyols.
Així, a més de sobreviure ell, va
salvar entre 300 i 400 republicans d’una mort segura després d’estar quatre
anys i mig en l’infern del camp de concentració. Ell sol, sense l’ajuda de
ningú. Sempre va actuar per lliure. No debades, els fills dels deportats que
van estar amb ell, recorden com els seus pares es referien a César Orquín com
l’home més intel·ligent que mai havien conegut.
Aconseguida l’alliberació de
Mauthausen el 5 de maig de 1945, a les dues setmanes estava treballant com a
cap de vendes en una empresa austríaca, al mig any s’havia casat amb una jove
austríaca i a l’any eren pares d’una xiqueta. En 1946 va fundar l’Organització
Republicana d’Espanyols d’Àustria (OREA).
En 1950, va emigrar junt la seua
família amb passaport diplomàtic de la República Argentina al continent
americà. Es van establir en un primer moment a Buenos Aires i, al cap d’un any,
a Mendoza, on va desenvolupar una exitosa carrera com a docent, empresari i
activista cultural. Mai va renunciar als seus ideals anarquistes i republicans.
Mai va renunciar a ser valencià. Sempre va ser una ànima lliure. Mai va tornar
a l’Estat espanyol.
Carnet de corresponsal de la revista madrilenya "Ritmo" |
Recent fundada l'OREA, acte de celebració de l'alliberament de Mauthausen al mateix camp |
Cementari a Mendoza on es troba soterrat César Orquín i la seua esposa Luisa |
César, amb la seua filla Luisa Ana, "Mausi", en la localitat austríaca de Vöcklabruck en 1947 |
El kommando de Ternberg, un es van passar des de maig de 1942 a setembre de 1944 |
La "famosa" costera d'arribada a Mauthausen |
En el kommando de Vöcklabruck César va començar a escriure la pàgina més gloriosa de la deportació republicana |
César, darrere a la dreta, en un programa musical de ràdio que feia per a xiquets i xiquetes |
César Orquín durant la guerra (in)civil com a comissari de la Brigada Internacional XV, l'Abraham Lincoln
Targeta de deportat de Mauthausen feta a l'entrar en el camp de Mauthausen |
dissabte, 6 de febrer del 2021
César Orquín es fa present
César Orquín presidint una tenida a finals dels anys seixanta del segle XX |
La publicació del llibre César Orquín Serra. El anarquista que salvó a 300 españoles en Mauthausen, de Guillem Llin Llopis i Carles Senso Vila pretenia dos coses. D’una banda, fer justícia al valencià davant la gran mentida que es va muntar i que va fer que el protagonista desapareguera establint-se a l’altra punta del món (en Mendoza, República Argentina) cansat d’haver fet una gesta enorme en el camp de concentració i ser maltractat i amenaçat de mort; per altre costat, fer visible el seu nom a tots els indrets.
El llibre, que es
va publicar en autoedició en Amazon per arribar a l’Argentina, ha aconseguit el
seu objectiu amb creixences. César Orquín va ser maçó entre moltes altres coses
i va formar part de diferents lògies. Doncs bé, la lògia Agustín Alvárez, amb
seu a Mendoza, qui ostenta actualment la número 1 de l’actual Gran Oriente
Federal de la República Argentina, ha establert a partir del seu 80 aniversari,
la distinció “Paz Masónica–César Orquín Serra”. A la distinció està oberta a
les persones físiques o institucions.
La lògia Agustín
Alvárez es va constituir el 28 d’octubre de 1941, quan César Orquín es trobava en
el kommando Vöcklabruck, en el camp de concentració de Mauthausen i havia ja planificat
la forma de salvar la major quantitat de republicans que li fora possible. El
proper octubre celebrarà el seu 80é aniversari i, a hores d’ara, gaudeix d’una
salut excel·lent, després d’haver “sobrevivido
a gobiernos militares, fanatismos religiosos e incluso hasta vecinos molestos
con la existencia de los librepensadores”, es diu en el comunicat de creació de la distinció. César Orquín va morir
a Mendoza fa ja 33 anys, el 14 de febrer de 1988.
Entre els motius
per a la creació del guardó, la lògia destaca que volen “recordar al muy querido Hermano César
Orquín Serra, hoy internacionalmente reconocido como el «español que salvó del
holocausto nazi a más de 300 compatriotas» dedicando el resto de su vida
profana y masónica a la lucha por la paz y el entendimiento entre los hombres”.
Cal fer referència
que entre els membres de la lògia maçònica Agustín Álvarez hi ha alguns noms de
primeríssim nivell de la societat mendocina. En l’escrit on s’informa de la
constitució del premi figura, entre altres il·lustracions, la portada del
llibre César Orquín Serra.
diumenge, 31 de gener del 2021
Un llibre sobre els deportats de Monòver
Per una vegada i
sense que servisca de precedent, parlem d’un llibre que no és de l’Associació
Veïnal el Llombo, encara que en el mateix ha participat un veí i membre de
l’entitat.
Acaba d’aparèixer
el volum Monovers als camps de
concentració nazis, de Guillem Llin Llopis i Ferran Díaz Poveda. El llibre
recull la història dels tretze ciutadans de Monòver que van ser deportats als
camps de la infàmia.
Com ha estat la
gènesis d’aquest llibre? Tot va començar en el número del programa de festes de
Monòver de 2018. En ell, Guillem Llin va publicar un extens reportatge sobre un
monover, Luis Moreno Sabater, amb una quantitat de fotografies considerable, en
que feia un repàs de la vida d’aquest veí del poble sense deixar cap període de
vida en l’anonimat. La vida de Moreno era, com tots els deportats, plena
d’infortunis i de passatges sorprenents, però aquesta, més si cap i molt rica
en aventures.
Luis Moreno va
nàixer producte d’una violació feta per un familiar. El bo de Luis, es va posar
a treballar als 10 anys, no va anar a escola, se’n va anar a Alger de paleta,
cosa que li resultaria després molt útil perquè va aprendre l’idioma francès,
se’n va anar a la guerra voluntari tan prompte el van deixar perquè no tenia l’edat
preceptiva, va perdre la guerra i va passar la frontera en un exili molt penós.
Es va apuntar a una Companyia de Treballadors Estrangers, el van apressar els
alemanys, el van deportar al camp de concentració de Mauthausen, va estar
quatre anys i mig i, a l’eixir, es va canviar d’identitat. De Luis Moreno va
passar a ser Luis Orquín Serra; en lloc de nàixer el 13 d’abril, el 8 d’abril,
i en lloc de nàixer en Monòver, en Elda. Com el tots els registres posa que va
nàixer en Elda, ningú a Monòver sabia que era d’allí. Però en l’esmentat reportatge
apareixia la prova irrefutable de que era de Monòver: la partida de naixement.
Una vegada en
llibertat, va fer totes les feines de l’auca en Àustria, entre elles va ser
professor d’idiomes en la coneguda acadèmia de llengües Berlitz, ja que aleshores
parlava perfectament el francès, l’alemany, a més del valencià i el català,
segons ell mateix deia. Tenia una lletra preciosa i no feia ni una falta
d’ortografia, tot i que la seua “escola” havien segut unes classes setmanals a
sa casa, després de la dura jornada de treball. La seua xicota (o més que
xiqueta, perquè en 1936, quan van deixar de veure’s per anar-se’n Luis a la
guerra, tenia 13 anys), va fer el viatge a Innsbruck, via París, i en la ciutat
austríaca es van casar. Al cap de poc de temps, van decidir anar-se’n a la
República Argentina, junt al gran heroi del camp de concentració de Mauthausen,
el valencià Cèsar Orquín Serra, i es van radicar en el Gran Buenos Aires, si bé
van canviar diverses vegades de residència, però com diem, sempre en l’ària
metropolitana de la capital. Orquín, per la seua banda, va posar més de mil
quilòmetres de distància: se’n va anar a Mendoza, al peu de la serralada dels
Andes. Era l’any 1950. Allà naixerien els dos fills del matrimoni entre Luis i
Julia (Atlántico i Amiel Orión), allà es posaria a treballar de rellotger en la
més prestigiosa i cara rellotgeria del país (la Tostirelli) fins a la seua
jubilació. El matrimoni es va trencar i l’esposa va tornar a l’estat espanyol.
Luis va morir en 2002 i mai més va xafar territori espanyol ni europeu.
Aquesta història
molt resumida, publicada com hem dit al programa de festes de Monòver en 2018,
va provocar la sorpresa entre els veïns del poble. L’aportació de diverses
fotografies, amb la seua cara d’un xic ben paregut que sembla no haver trencat
mai un plat va fer la resta.
Com a resultat,
un historiador de Monòver es va posar en contacte amb Guillem Llin. Volia saber
què tenia que fer per rescatar de l’oblit als veïns del poble i, a més a més,
si estaria disposat a ajudar-li. Llin va respondre que sí.
El resultat és el
llibre ara publicat per l’Ajuntament de Monòver. Prop de tres-centes pàgines on
es recull la biografia de tretze ciutadans i ciutadanes del poble (encara que
per ser rigorosos cal apuntar que hi ha alguns deportats que eren fills de
monovers que, a resultes de l’emigració produïda per assecar-se les vinyes en
1910 i quedar-se sense feina, se’n van anar emigrants i residien a França, i
els seus fills també patiren la deportació).
Tot això, esta
explicat en un context històric adient, per facilitar la comprensió de per què
van poder anar a parar als camps de concentració ciutadans, en aquest cas
alacantins.
dissabte, 23 de gener del 2021
La intrahistòria d'un llibre:
"Apunts del Llombo", de Robert Sais
Robert Sais va ser un bon home i un ontinyentí exemplar. Volia un món millor i en eixe objectiu va posar de la seua part el que va poder. Vinculat al món associatiu, va participar bona part de la seua existència. Nascut en 1934 va morir en novembre de 2015. Eixe mateix any, l’Associació Veïnal el Llombo li va editar el llibre “Apunts del Llombo, d’un temps, d’un barri, d’una gent”.
De mateixa manera que James Joyce, el gran escriptor irlandès, es deia que si un incendi destruïa Dublín, no hi hauria problema per tornar-lo a reconstruir tal com era atenent-se a les obres de Joyce, podem dir el mateix del Llombo després d’escriure ‘els apunts’.
En efecte. Sais va escriure “Apunts del Llombo” en la segona meitat de l’any 2000. El text va formar part del llibre “El Llombo, apunts i records”, editat per l’Associació en la primavera de 2001. Però el text, massa llarg (s’haguera menjat per extensió la major part dels articles) va tindre que rebre la visita de l’editor. I encara que li dolguera, va tindre que tallar i tallar, fins deixar un text més d’acord amb l’obra coral que se estava fent.
Però l’editor no va quedar content. Així en 2014, va traure l’original (ja no estava igual el barri) i es va refer sota l’atenta mirada de Robert Sais. Aquesta vegada anaven a traure un llibre amb fotos, moltes fotos, en un format rompedor, en tapa dura. Era el primer llibre d’una nova col·lecció.
En el text, Sais fa un repàs, —i què repàs— per barri del Llombo des dels anys 50 als anys 70 del segle passat. Fa un recorregut per la geografia humana del barri. Per al llibre, va tindre que fer un exercici de memòria majúscul. Al remat, el llibre pagava la pena, pel contingut que era el retrat fidedigne —molt fidedigne— d’una altra època ja passada i que no tornarà, per les anotacions que s’havien posat per situat al lector en el espai adient, per les làmines de Joan Barberà que enriquia bastant l’obra i per la col·lecció de fotos del barri (i algunes d’Ontinyent) d’un altre temps. Tot això, amb un disseny encertat i un preu molt ajustat, va fer que l’obra s’exhaurira aviat.
Títol: Apunts del Llombo, d’un temps, d’un barri, d’una gent
Autor: Robert Sais i Micó
Any edició: 2015
Editat: Associació Veïnal el Llombo
Format: 14,5 x 16,5 centímetres
Pàgines: 246
Enquadernació: cartoné
A color. Amb fotografies
PVP: 12,95 euros
Estat del llibre: Exhaurit
Nota: no obstant estar exhaurit, si algun lector esta interessat en el llibre, pot posar-se en contacte amb l’Associació Veïnal el Llombo per trobar una solució.
Hola què tal? Déiem ahir...
Reprenem el fil on el vam deixar. I a partir d'ara, setmanalment, aniran apareixent els llibres amb una sinopsis del mateix perquè cadascú sapiga de què va. També publicarem la fitxa tècnica.