Gent barri


Escrit per Miquel Pla
En un indret de La Vall, del qual nom no vull recordar-me, habitava un matrimoni: Josep i Carme. Al número dos de la quasi oblidada placeta de Sant Pere, (eixe del ganivet que li traspassa el cap, i màrtir per tant), es trobava la llar d’aquesta prolífica família... continua 





Escrit per Vicent Partal
Lliurament ahir dels premis de la Fundació Lluís Carulla a la casa de la ciutat de Barcelona. Dos dels guardonats, Joan Font, empresari de Torelló, i Empar Granell, mestra d'Ontinyent, fan dos discursos espectaculars, engrescadors amb el país i la seua gent, dels que trobem a faltar als parlaments... continua




Escrit per Gaspar Conejero
El personatge del que vaig a parlar crec que té mèrits més que suficients per a dedicar-li una secció de la ‘Gent del barri’ en aquesta revista. Viu al barri fa molts anys, és molt conegut, és un col·laborador incondicional en tot el que li se demana, i com no, també és soci i “fan” de l’Associació de Veïns. No debades, “allà pels anys 90, quant en l’Associació s’hi organitzava la cavalcada dels Reis Mags, jo he fet un grapat de vegades de rei. I també he actuat en la meua rondalla tan en el berenar de la gent major com en les festes del barri”... continua



Escrit per Gaspar Conejero 
Des de la revista el Llombo volem donar una certa continuïtat a una secció que creguem important per què, d’alguna forma, ens acosta a aquelles persones que per la seua trajectòria han tingut una certa notorietat al barri. El nostre personatge aquesta vegada és el senyor Manolo, un veí del barri, ja major. Viu junt a la seua esposa Lola, amb la qual ha compartit “tota una vida” –60 anys de matrimoni–; en un pis de l’avinguda del Comte de Torrefiel, molt a prop d’on han viscut sempre, en el Regall. La fotografia d’aquest matrimoni va eixir publicada en aquell exitós llibre editat per l’Associació de Veïns: El Llombo apunts i records, com una de les famílies carismàtiques del barri. Però abans de seguir hi ha que identificar com cal al nostre personatge: ell és Manuel Gramage Terol, si bé és més conegut per Manolo el Taütero... continua



Escrit per Gaspar Conejero
A pesar dels seus 85 anys complits, per als coneguts, sempre serà Pepito, tal vegada degut a una costum antigament d’aplicar al nom dels xiquets el diminutiu, o també pot ser per la seua curta estatura, ja que una malaltia li va impedir créixer com cal, quan tots els membres de la seua família són d’una alçada considerable. Baix d’estatura, però gran en personalitat, ingeni i iniciativa. Pepito és tot un referent al barri... continua



Escrit per Gaspar Conejero / Elies Castelló
De vegades, vegem les persones passar pel nostre costat, les saludem, i es queda ací el costum, com una rutina. Fins que un dia, alguna cosa, fa que ens fixem més detingudament en els detalls, en les persones; en definitiva, que els prestem un poc més d’atenció... continua



Escrit per Gaspar Conejero
El nostre personatge ha segut un home molt conegut; hui, ja jubilat, acudeix diàriament al centre cívic a fer la partida de dominó i conversar amb els companys. Quant fa bon temps, el podem veure gaudint de la natura en el parc del Llombo o pegant una volta pel barri; com que els anys no passen debades, es fa acompanyar d’un gaiato per a caminar més segur i es cobreix amb un barret, el que li dona un aire elegant. Des de fa alguns anys, alterna el puro amb el puret de regalíssia... continua