dilluns, 3 de setembre de 2018

Reprenem el fil

Ja s'han acabat les vacances
La mort de Gerda Taro fou recollida en precissió
per la premsa, sobretot la francesa

I reprenem el fil de la normalitat. Per començar res millor que fer un homenatge a una dona de les moltes pioneres que ha hi hagut i hi ha. És una dona fotògraf que va tindre la mala sort de morir mentre cobria informativament la guerra espanyola per la revista Vu. I diem mala sort perquè va ser així. Davant un atac aeri franquista, va pujar a un cotxe en la part exterior, amb l'infortuni que en una de les ondulacions del terreny va caure i va ser atropellada per un carro de combat republicà que no va poder aturar-se. Va morir a les poques hores en l'hospital d'El Escorial. Es deia Gerda Taro, la nòvia d'un altre nom mític, Robert Capa. 

La seua mort va ser molt impactant. El soterrar es va fer  al cementari del Pére-Lachaise, de París, l'1 d'agost de 1937. L'elogi fúnebre fou pronunciat per dues personalitat com Pablo Neruda i Louis Aragon. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada