diumenge, 30 de gener del 2011

exposició cartells de la guerra, a Bocairent


Un dels cartells de la mostra
Redacció
L’exposició dels cartells de la guerra, produïda i patrocinada per l’Associació de Veïns el Llombo, i que els ciutadans van poder contemplar al local cívic del barri durant els mesos de novembre, desembre i meitat gener, ara es pot veure a la veïna població de Bocairent.
La mostra, que es fa a instància de l’Ajuntament de Bocairent, es troba a la sala Joan de Joanes, i es pot veure fins el pròxim 20 de febrer de 2011, excepte els dies 2 al 5 de febrer, en que el local estarà tancat per motiu de les festes de Moros i Cristians.

dissabte, 29 de gener del 2011

Un contenidor per als polítics

Redacció

Un dia d’aquesta setmana mentre practicàvem l’esport del zapping vam veure en la televisió MK (o era la TVO? No les distingim, perquè encara que siga una pública i l’altra privada, és tot el mateix) hi havia un debat en que un dels contertulis va dir que “el ciutadà s’haurà d’acostumar a recórrer 15 metres amb la bossa de fem per tirar-la al contenidor”. 
Com vam seguir practicant l’esport de canviar de cadena no vam veure més. Però al respecte, sobre les paraules dites i escoltades, cal fer algunes reflexions. Quants avantatges tenen els contenidors de fem, siguen soterrats o a peu de carrer? Solament un: que la recollida és més barata.
Quants inconvenients tenen els contenidors de fem? Per exemple, lleven llocs d’aparcament i, això, en una població con Ontinyent, amb un gran dèficit de places per estacionar no és cap insignificança. Altra circumstància és què qui vol un contenidor davant sa casa? No sabem de ningú. I és estrany, que si és una cosa bona, ningú la vullga. Però, per què serà? L’olor, la brutícia dins i fora i pels voltants, i la falta de consciència ciutadana, tot just fan, un còctel de difícil digestió.
Els contenidors de fem són més barats, però compensen els inconvenients? És evident. NO. Però els polítics de tots els partits polítics estan emperrats amb ells. Per què? No ho sabem. I ens indigna que vagen implantant-los quasi d’amagat, en lloc de fer campanyes de sensibilització per què els veïns realitzem aquesta faceta de la vida ordinària com toca, i no depositant la bossa del fem en una paperera, traient-lo un dia que no passa o tirant la bossa allà on ens ve en gana.
Fa uns mesos, en l’enquesta periòdica del Institut Nacional d’Estadística (INE) va eixir que un dels problemes capitals per a la ciutadania són els polítics. I ells són els que ens governen. Per tant, malament, molt malament estan fent la seua labor. No sabem, però no estaria de més plantejar-se un contenidor, de fem, per dipositar dins, amb molta cura, els polítics en general.

El Llombo, 29 de gener de 2011

dimarts, 25 de gener del 2011

Guantànamo al Llombo: 10 mesos, i segueix sense obrir-se

Redacció
El Guantànamo del Llombo no mereix l’atenció ni de l’ONU, ni de la Unió Europea, ni de les associacions en defensa dels drets humans. Ni tant sols dels mitjans de comunicació locals, cada cop més afins al poder, perquè són els que van quedant. Però és una aberració que l’empresa constructora, amb la connivència de l’Ajuntament, ens han fet al barri. 

És una aberració perquè 10 mesos després ningú diu quan van a fer alguna cosa. És una aberració perquè han posat la tanca a mitjan carrers. És una aberració perquè ningú diu res. És una aberració perquè com està provoca incomoditats als veïns. És una aberració perquè com està és un perill per als veïns. És una aberració perquè no es creguem que vagen a urbanitzar. És una aberració perquè...

El Guantánamo (Cuba) demanen que el tanquen. Nosaltres demanem que el Guantànamo (el Llombo) l’obriguen. Però la indiferència és general del constructor com de l’Ajuntament.

En 2011 es licitarà la rotonda

REDACCIÓ
Dissabte, 13 de novembre de 2010. Taula redona. Amb la participació del tinent d'alcalde Filiberto Tortosa, el regidor de Trànsit, Vicente Vila, veïns dels carrer de Santa Teresa i membres de l'Associació de Veïns el Llombo. El local social del barri presenta una bona entrada, unes 50 persones, que volen escoltar, volen saber, què passa en la rotonda d'accés des de la ronda de circumval·lació cap a l'Avenida, que duu 13 anys sense fer-se realitat. 

Filiberto Tortosa mostra un plànol de la Generalitat en la que apareix la rotonda.

Després de tres quarts d'hora d'intercanviar problemàtica i possibles solucions el que queda són les paraules de Filiberto Tortosa: "en 2011 es licitarà la rotonda, espere". Açò és possible, perquè l'Ajuntament s'ha cregut finalment de la importància de la rotonda i el posar a l'equip de l'oficina tècnica a treballar en ella. Primera particularitat positiva: la rotonda sí que cap, quan estàvem cansat de sentir que no cabia. Segona particularitat positiva: en la Generalitat contemplen la rotonda i, fins i tots, el regidor d'Urbanisme, ensenya plans de la conselleria en que apareix la rotonda. Ara, falta traure-la del projecte de desdoblament de la ronda de circumval·lació i de la construcció de larotonda de Daniel Gil. Després, no hi ha ni un euro per coses com aquesta. Altra cosa són els grans eventos (com el parc Ferrari, 800 milions d'euros de res, que ara li s'ha ocorrit al Molt Honorable) mitjançant els quals els valencians anem empobrint-se, però eixa és una altra història. Superats els dos entrebancs (desglossar i diners), ja es podrà licitar.

Els veïns van abandonar el local social del Llombo mitjanament satisfets. I això és molt, veien els temps que corren i veien el desacreditat que està el polític en general. Potser Tortosa siga l'excepció que confirme la regla?

Fe-liç-ment des-bor-dats

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "VIVENCIAS DE LA GUERRA Y DE LA REPRESIÓN"
La presentació del llibre Vivencias de la guerra y de la represión, de Rafael Reig Silvaje, va superar les previsions més optimistes de l'Associació. Prop de 200 persones es van donar cita el dissabte 30 d'octubre al local social el Llombo. La seu es va quedar xicoteta per rebre tota la gent i escoltar al presentador, el historiador Antonio Calzado.

REDACCIÓ
El dissabte, 30 d'octubre de 2010 ha entrat en la xicoteta història del Llombo. Eixe dia, a les 19 hores, estava prevista la presentació del llibre Vicencias de la guerra y de la represión, que sota el nom d'Orgía de pasiones, va escriure l'ontinyentí Rafael Reig Silvaje.
Antonio Calzado durant la presentació. Al seu costat, Pep Barberà

Entre 150 i 200 persones van abarrotar el local, fins el punt de quedar-se xicotet per acollir l'acte, que va contar amb la presència d'Antonio Calzado Aldaria, historiador i professor de la Universitat de València; de Maria Josep Garcia, presidenta de l'IEVA, entitat que ha col·laborat en l'edició del llibre i d'Alba Reig, néta de Rafael Reig. A tots ells, Pep Barberà, com a president de l'Associació de Veïns el Llombo els va donar la benvinguda i va fer de mestre de cerimònies.

Estava prevista l'assistència de Josep Gandia, historiador ontinyentí, però dificultats de darrera hora van fer que no poguera desplaçar-se des de Sevilla, on viu, per estar en l'acte.

Malgrat l'absència, Gandia va enviar un text que va llegir Antonio Calzado, abans de endinsar-se en la presentació de l'obra pròpiament dita. Cal recordar que tots dos, més Vicent Terol i Reig, arxiver municipal, han fet uns textos per l'obra que ajuden al lector a situar-se en una època tant convulsa com va ser l'Ontinyent del primer terç del segle XX. De les aportacions a l'acte de Calzado i Gandia no reflectim res ací perquè ho poden llegir en les pàgines centrals, on hem decidit incloure totes dues col·laboracions donat la rigorosa exposició que va escriure un (Gandia) i fer l'altre (Calzado).

Maria Josep Garcia va agrair el testimoni que Rafael Reig va deixar escrit per a les generacions futures i més ara que veia la llum en forma de llibre. Alba Reig, per la seua part, va donar les gràcies en nom de la família a tots quants han col·laborat en fer possible aquesta edició.

Pep Barberà va voler destacar que la memòria històrica, lluny de ser una manera de no tancar la història, és la millor forma de curar les ferides provocades al llarg d'aquesta, perquè solament des del coneixement del què va ocórrer es pot passar pàgina.


El local del Llombo, ple de gom a gom. En primer terme, la mare de Josep Gandia, qui ha participat en l'edició del llibre.
Paral·lelament, l'Associació de Veïns el Llombo ha programat una exposició de cartell de la guerra amb prop de 270 imatges que van tenir protagonisme en aquells anys desafortunats de por i incertesa, calamitats i patiment. La mostra es podrà veure al llarg dels propers mesos. La presentació va concloure, com és norma al Llombo, amb un vi d'honor.

El llibre té un preu de 18 euros, si bé als socis els costa la meitat: 9 euros. Aixó sí, l'han de comprar al local social. Aquest és el títol número 20 que edita l'Associació, bé en solitari o en col·laboració, en una tasca que vam encetar en l'any 2000.